EL TRENCALÒS, AMENAÇAT PEL CÀMPING

Fotografia d'un trencalòs, per David Gil

El trencalòs és una de les espècies que es troba més amenaçada a Europa. A Espanya, i també a Catalunya, està catalogat com a espècie en perill d’extinció. El fet de que una espècie es trobi en perill d’extinció vol dir que és poc probable que sobrevisqui a curt termini.

El procés de reproducció del trencalòs no facilita la seva supervivència. Es reprodueix per parelles i, ocasionalment, per tríades poliàndriques (és a dir, dos mascles i una femella). Normalment, la parella només té una cria; en els casos en què ponen dos ous, la cria més gran acostuma a matar a la més petita.

La cria deixa el niu quan té uns 120 dies i no s’aparella fins que no arriba als set anys d’edat aproximadament. Cada unitat reproductiva (sigui parella o tríada) té un territori exclusiu d’alimentació que oscil·la entre els 100 i els 300 km2, territori que defensa enfront d’altres individus de la seva espècie.

Però no és el seu procés de reproducció el que actualment posa en perill el trencalòs, sinó les activitats humanes. Al trencalòs se l’ha caçat, se l’ha emmetzinat... però el perill més important que ara per ara l’amenaça és la pràctica d’activitats esportives aèries i/o sorolloses  i el turisme descontrolat. Aquests dos factors fan que el trencalòs perdi hectàrees d’hàbitat i, a més a més, provoquen molèsties que fan que les unitats reproductores no es puguin reproduir.

Actualment hi ha una parella reproductora al Sobrepuny, una de les muntanyes més altres de la Serra del Catllaràs. És precisament a la falda del Sobrepuny on es vol construir el càmping. De totes formes, tot el municipi de La Nou de Berguedà és zona de recuperació del trencalòs, segons el que s’estableix en el Decret 282/1994 pel qual s’aprova el Pla de Recuperació del Trencalòs a Catalunya. A l’apartat de “Documentació” d’aquesta web podeu consultar l’esmentat decret: en concret al seu article 2 és on apareix la zona de protecció inclosa a la comarca del Berguedà (La Nou és dins d’aquesta zona)

El trencalòs és un animal carronyaire que s’alimenta de les despulles dels animals, principalment de cabres salvatges, isards... i també d’ovelles i cabres domèstiques. És a dir, menja les restes dels ungulats (animals amb peülla) en general. Per això la seva tasca en l’ecosistema muntanyenc és importantíssima. És molt curiosa la seva destresa en alimentar-se: agafa els ossos dels animals morts i els llença sobre els rocams des d’una gran alçària, la qual cosa fa que es trenquin i se’ls pugui menjar millor. La tècnica ha donat el nom a aquest animal.

Són poquíssimes les zones de la península ibèrica on encara hi viu el trencalòs. Al Pirineu, especialment a la zona d’Osca, és on hi viuen més parelles. Segons la Fundación para la Conservación del Quebrantahuesos, www.quebrantahuesos.org , l’any 2005 tan sols hi vivien 89 parelles a la vessant sud dels Pirineus (és a dir, sense comptar els Pirineus francesos). Desconeixem quines són les xifres actuals... només sabem que al Sobrepuny hi viu una parella.

A la resta de la península ibèrica el trencalòs va desaparèixer totalment. A partir del 2002 s’està re-introduint a Picos de Europa i des del 2005 a Andalusia.

Quina llàstima que des de l’ajuntament de La Nou de Berguedà es doni més importància al turisme massiu que a un animal tan magnífic, que pot arribar als 2,80 metres d’envergadura i als 8 kg de pes! No sense raó en Félix Rodríguez de la Fuente va  dedicar al trencalòs el seu llibre “Quebrantahuesos y Alimoche”, publicat el 1978.

Grau de protecció legal del Trencalòs:

Unió Europea

Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre, relativa a la conservació de les aus silvestres (Directiva d'ocells), annex I: espècies que seran objecte de mesures de conservació especials quant a l'hàbitat, amb la finalitat d'assegurar-ne la supervivència i la reproducció en l'àrea de distribució.

Estat espanyol

Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat: annex IV (espècies que seran objecte de mesures de conservació especials quant a l'hàbitat, amb la finalitat d'assegurar-ne la supervivència i la reproducció en l'àrea de distribució).

El catàleg estatal vigent considera l'espècie en perill d'extinció (la seva supervivència a curt termini és poc probable).

Catalunya

Decret 282/1994, de 29 de setembre, pel qual s’aprova el Pla de Recuperació del Trencalòs a Catalunya.

Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals: espècie protegida de la fauna salvatge autòctona.

El Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (pendent d'aprovació) considera l'espècie en perill d'extinció (la seva supervivència a curt termini és poc probable).